L’ús adequat del reclams en l’observació i fotografia d’aus

Article original en anglès el podeu trobar aquí.
Traducció de  Pere Garcias
Fotografies de Pere Garcias i Néstor Carda

Sin título1

El busqueret de garriga de Moltoni (Sylvia subalpina) espècie molt discreta i sovint reclamada.

        

 

 

 

Amb el recent augment de la disponibilitat de dispositius d’àudio digital, l’ús de la reproducció per atraure les aus a la vista ha augmentat de manera exponencial. Això ha alimentat un debat en curs entre els observadors d’aus sobre les qüestions ètiques que envolten l’ús de cants enregistrats d’aus al camp.

És ben sabut que el reclam és una de les eines més poderoses en la lluita d’un ornitòleg per observar aus en el seu hàbitat natural. Les aus que d’una altra manera podrien ser massa tímides per deixar-se veure poden ser atretes a la vista pel cant d’un rival potencial. Si aquest engany té un impacte significatiu en les aus no és una qüestió encara aclarida.

Fonamentalment, l’observació de les aus les pertorba. Tot el que fem té un impacte sobre les aus. La prohibició total del reclam (com alguns advoquen) hauria d’incloure igualment la prohibició total de “pishing” (xiuxiueig) i la imitació dels cants. En algunes situacions, el reclam pot ser menys perjudicial que altres mètodes d’atracció, de vegades fins i tot menys pertorbadors que esperar assegut tranquil·lament a que un aucell és mostri.

La major part del debat sobre el reclam s’ha centrat en una pregunta de base quasi filosòfica: És l’ús del reclam ètic, o no? Sense proves concretes de suport d’una o altra postura el debat segueix sense resoldre’s. En aquesta nota supòs que serà utilitzat, i que és només una de les moltes activitats d’observació d’aus que han de ser practicades amb sensibilitat. A continuació em centraré en el suggeriment de les millors pràctiques per permetre que els ornitòlegs puguin gaudir de les aus i reduir al mínim l’impacte del reclam, en les aus i en altres observadors d’aucells.

 

Resum
En primer lloc, és important assenyalar que l’ús del reclam està prohibit en molts parcs i refugis. També és il·legal pertorbar qualsevol espècie en perill d’extinció o amenaçades (i el reclam es pot interpretar com una pertorbació.) Qualsevol impacte potencialment negatiu del reclam són més probables d’ocórrer en zones amb molta pressió d’observació d’aus, així evitar el reclam del tot en aquests llocs és una bona idea. On i com utilitzar-lo en altres situacions depèn de l’observador.

 

Per ser més eficaç i per minimitzar les molèsties a les aus:
• tenir un pla, triar el lloc i conèixer l’objectiu, no anar reclamant a dret i a tort.
• reproduir fragments de so – de menys de 30 segons a la vegada, després una llarga pausa abans del següent fragment (més silenci que el reclam) i després de cinc minuts, més o menys, donar-li un descans (però estar alerta.)
• Ser subtil – sols estam tractant d’atreure l’au a la vista, no provocar una baralla.

Per minimitzar les molèsties als altres observadors d’aus:
• Fora sorpreses – Anunciar la intenció de reproduir un reclam mantenint el dispositiu per sobre de les espatlles mentre es reprodueix per evitar qualsevol confusió o falses alarmes.
• Mantenir el volum baix, i utilitzar només fragments ocasionals de so. No difondre so fort i/o continu.

Com funciona?
El reclam funciona millor en espècies territorials durant la temporada de nidificació, quan l’aucell de veritat pensa que la gravació és un rival que l’amenaça amb envair ja sigui el seu territori o atreure la seva parella. El mascle territorial llavors (idealment ) sortirà a enfrontar-se a l’intrús patrullant la vora del seu territori i cantant, o pot romandre en silenci i prop de la seva parella per protegir-se contra un “adulteri”. Per la seva banda, de vegades la femella s’acostarà a la gravació per avaluar el “nouvingut ” i fins i tot pot reclamar una mica d’atenció.

El reclam desperta la curiositat de qualsevol espècie durant tot l’ any, però la resposta és més dramàtica en les aus territorial en època de reproducció, i és més feble en les aus no territorials així com en els migrants.

_NCA2753web

El debat

Els arguments a favor del reclam:
Aquests són especulatius i / o subjectius. Som observadors d’aus, i l’observació d’aus gairebé sempre implica algun tipus de pertorbació. Mirar aus pertorba les aus, i hi ha moments en què el reclam podria oferir una forma menys perjudicial de veure un aucell:

• El reclam redueix la necessitat d’entrar físicament a l’hàbitat de les aus, de manera que (presumiblement) redueix el dany a l’hàbitat i la molèstia per a les aus. Per exemple, si es reclama des de la carretera perquè vint persones puguin veure un aucell podria ser millor que tenir aquests vint persones caminant o assegut durant un llarg període en l’hàbitat.
• El reclam es dirigeix a una sola espècie, sense molestar a altres espècies, que és presumiblement millor de caminar físicament a través del territori d’un aucell, o l’ús de atraients d’ampli espectre com el pishing, que afecten a moltes espècies .
• És possible que en algunes circumstàncies el reclam pugui augmentar l’estatus social d’un mascle entre els seus congèneres (veure recerca més endavant.)
• El reclam ens permet gaudir de les aus més plenament (de manera semblant a les menjadores.) Atrau les aus a la vista que d’altra manera serien difícils de veure.

Arguments en contra de el reclam:
La majoria d’aquests arguments són especulatius, només el primer de la llista és documentat per la investigació sobre una espècie, i els tres últims són els efectes estètics sobre altres observadors d’aus.
• Reclam “agressiu” (que provoca en l’au autèntica sentir-se “perdedora” davant l’hipotètic rival de cant més potent i continuat) en almenys una espècie pot causar que un mascle perdi el seu estatus davant els rivals i la seva parella, el que porta a la femella a buscar còpules fora de la parella (veure recerca més endavant.)

• El reclam crea un estrès no natural a l’aucell,  el territorial gasta energia perseguint un intrús fantasma.
• El reclam atrau aus al descobert, exposant-los als depredadors.
• El reclam els distreu aus d’altres activitats més útils, com alimentar-se .
• Als observadors d’aus no els agrada sentir una gravació electrònica, ja que li treu l’experiència “natural” de l’observació d’aus.
• Els observadors poden incrementar la tensió per la confusió i falses alarmes quan senten el cant d’una espècie cobejada i mala de veure sense reparar en que és un reclama o, quan se n’adonen, l’enuig.
• El reclam és “fer trampa”,i crearà observadors mandrosos que no desenvolupen bones habilitats de camp.

_NCA2839web

Recerca
Cap investigació ha demostrat un impacte negatiu del reclam en les aus a nivell de població. Un estudi ha trobat un impacte sobre la situació del mascles individuals (vegeu el paràgraf següent.) Això no vol dir que la pràctica sigui benigna, només vol dir que si té efectes negatius mai han estat documentats. Efectes documentats inclouen l’augment dels nivells de testosterona en els mascles que crien, i l’augment de la conducta maternal (la construcció de nius, etcètera ) en les femelles exposades al reclam. Aquests efectes observats podrien considerar-se o negatius o positius.

El reclam a un territori, provoca que la resposta del mascle envers “l’intrús” es mira amb atenció pels mascles veïns i per les femelles. En un estudi (Mennill et al 2002) sobre el Black-capped Chickadees (Poecile atricapillus) els mascles d’alt rang exposats al reclam agressiu el varen perdre davant dels seus companys i veïns, aparentment els perceben com perdedors, al ser incapaços d’espantar l’intrús fantasma. Això va conduir a que la seva femella cerqués altres mascles per copular. Aquest estudi no va trobar cap canvi en l’estatus de mascles de baix rang, i cap reducció en la taxa global de naixent als nius de la zona, només un canvi en la filiació d’alguns descendents. Especulant, aquest estudi suggereix una altra possibilitat, que els mascles exposats a reclams curts podrien potencialment guanyar estatus quan ferien fora l’intrús fantasma.

És important destacar que es tracta d’un sol estudi, d’una sola espècie, i els resultats poden no ser aplicables a altres espècies. Els investigadors generalment estan d’ acord que els efectes del reclam són poc coneguts, però són probablement (paradoxalment) al mateix temps de llarg abast però petits.
Per contra, la investigació sobre Black-capped Vireos (Vireo atricapilla) ha trobat que els sistemes de estèreo portàtils emetent el cant del Vireo a màxim volum durant més de sis hores al dia durant tota la temporada de cria en realitat atrau vireos a un hàbitat adequat, fins llavors desocupat, a Texas. Els vireos aparentment tracten els reclams “com si fossin aucells de territoris molt petits” (Ward i Sclossberg, 2004.) A principis de la temporada, els mascles responen al reclam, però a mida que la temporada de cria avança responen cada vegada menys, com es sap d’altres espècies que s’habituen al cants dels veïns. Aquestes colles nidificants, sotmeses al reclam a gran volum durant hores cada dia, s’han establert i han mantingut els territoris amb una taxa molt alta d’èxit reproductiu (Schlossberg i Ward , 2004.)

El que NO s’ha de fer
Sota cap circumstància s’ha de reproduir un reclam de manera contínua i/o a molt alt volum. L’epítom de la mala educació amb el reclam és l’observador que es passeja així, o el fotògraf que posa en marxa un reclam continu i espera que l’aucell se li atraqui. Això és ineficaç, innecessari, i és l’ús del reclam probablement més nociu per a les aus i pertorbador per a altres observadors.

El respecte per les aus
Per ser realment eficaç, el reclam requereix la mateixa cura i sentit comú com qualsevol altra tècnica d’observació d’aus. S’ha de ser conscient, i sensible, als hàbits i al comportament de les aus que estem tractant d’atraure.

Planifiqueu acuradament i mireu de saber tot allò que es pugui de l’espècie objectiu el que permetrà saber on es pot trobar i quin comportament té. Si ja ho heu sentit o vist, considereu aquests llocs per posar el reclam. Segurament estareu molt aprop o dins el territori i obtindreu una resposta útil.

Trieu lloc i prepareu el terreny – Visualitzeu l’escenari per on pot aparèixer l’aucell. Com s’acostarà al reclam i on heu de seure per veure’l bé. Millor reproduir el reclam des d’un lloc que ofereixi a l’aucell un apropament còmode des del seu hàbitat preferit i on haurà branques, vores o punts prominents on serà fàcil que es deixi veure. Molts dels esforços no tenen èxit , ja sigui perquè l’au no creuarà un hàbitat inadequat, o perquè la densa vegetació li permet acostar-se al reclam mentre roman ocult .

Comenceu a reclamar en silenci per uns pocs segons – per exemple, només dos o tres refilets, i després atureu-lo, mireu i escolteu.

Utilitzeu fragments curts – Si hi ha resposta, tracteu amb fragments molt curts de cant encara que atureu la gravació en meitat d’una frase normal, per intentar esperonar als aucells que guaitin sense representar un seriós desafiament a la seva autoestima.

Observeu la resposta – Si no hi ha una resposta òbvia després de 30-60 segons, proveu-ho altres 15 a 30 segons. Recordeu que l’au pot optar per acostar-se en silenci, o mitjançant la protecció de la seva parella, de manera que la manca de cant no és necessàriament una manca de resposta, i podeu assumir que esteu sent observats. Mirar a la vegetació acuradament per tot arreu per detectar un acostament, i també veure i escoltar qualque resposta dels mascles veïns.

Manteniu la calma – Si encara no es detecta cap resposta, reproduir de nou , observar i esperar, i repetir. Però no seguir amb això més de prop de cinc minuts, i resistir la temptació d’acabar amb un prolongat bombardeig, fort del reclam.

Tornar a comprovar més tard – Moltes aus romandran en silenci en el període immediatament posterior al reclam, i després començaran a cantar vigorosament minuts més tard. Els mascles d’altres territoris podrien controlar el reclam i el desafiament al seu veí, i també ser estimulats per cantar minuts més tard. Si pots esperar un poc més, torna a la zona després de 10 a 30 minuts, és possible que la resposta desitjada al reclam tingui lloc llavors.

Respecte pels companys observadors d’aus
Sigueu cortesos – Abans de començar, pregunteu als companys observadors, si algú s’oposa a la utilització del reclam.

No doneu sorpreses a la gent – Abans de cada ràfega de reproducció, anuncieu al grup que esteu a punt d’iniciar el reclam (un “reclam” en veu baixa serà suficient), i manteniu el dispositiu per sobre del seu cap durant la reproducció perquè altres observadors puguin veure d’un cop d’ull la font del so.

Sigueu discrets – Manteniu el volum baix i reproduir només els clips curts de so – 30 segons o menys – a continuació, fer una pausa per mirar i escoltar una resposta. 

_NCA2883web

En conclusió
Amb el reclam, s’estira un aucell a comparèixer a camp obert, igual que tractar d’aconseguir que un peix mossegui un esquer. Si un peix fa una passada a l’esquer, no el canviï a un més gran, de més color, i al llençar davant la boca del peix una i altra vegada. No … millor amb el mateix esquer, amb cura i suaument intentar col·locar-ho prop dels peixos, i aplicar la major quantitat de delicadesa que pugui reunir. De la mateixa manera, si vostè està tractant d’atraure un aucell i no es nota un cert interès en el que està fent la següent passa ha de ser el mateix una altra vegada, però més lleugerament, amb més delicadesa, tractant de despertar la curiositat de l’au. Ens correspon a tots nosaltres a animar els nostres companys ornitòlegs que es comportin de manera responsable al camp. Monitors que utilitzen el reclam han de fer un esforç per educar els seus deixebles o clients sobre l’ús adequat del reclam. Si els participants volen que el monitor usi menys o més el reclam, han de tenir un intercanvi d’opinions tranquil i raonat al respecte. En molts casos haurem d’educar els nous observadors sobre l’impacte que tenen usar reclams des del seu mòbils. A la vista de tot això, és comprensible que els parcs i refugis molt visitats sovint trien la solució fàcilment executable de la prohibició total de el reclam, i que han de ser respectats . Com en tot el relacionat amb les aus, hi ha molt de desconeixement sobre la seva resposta al reclam. Més investigació sobre els seus efectes, incloent variades espècies amb diferents sistemes socials, seria molt útil. Mentrestant, ser cortès i respectuós amb als aucells i amb els companys per evitar la majoria dels possibles conflictes i permetre seguir gaudint de l’observació amb un impacte mínim en les aus.

 

Bibliografia
Mennill, D. J., L. M. Ratcliffe, and P. T. Boag. 2002. Female Eavesdropping on Male Song Contests in Songbirds. Science: 296: 873.  http://web2.uwindsor.ca/courses/biology/dmennill/pubs/2002Science873.pdf

Schlossberg, S. R. and M. P. Ward. 2004. Using Conspecific Attraction to Conserve Endangered Birds. Endangered Species Update 21:132-138. http://www.umich.edu/~esupdate/wholeissueoctdec2004/schlossberg.pdf

Sen, S. K. Bird Call Playback, Ethics and Science. Web page accessed 7 Apr 2011. http://www.kolkatabirds.com/callplayback.htm

Ward, M. P. and S. Schlossberg. 2004. Conspecific Attraction and the Conservation of Territorial Songbirds. Cons. Biol. 18: 519-525. pdf here. http://www.biosci.missouri.edu/avianecology/courses/avianecology/readings/Ward_MP_2004.pdf