Sa Marina de Magalluf

Per Miquel Àngel Mairata.

En el dia internacional de les aus aprofitam per presentar aquest petit article del que queda de la Marina de Magalluf, que ens ha fet arribar el nostre company Miquel Àngel Mairata.

Per començar aquesta volta heu d’estar preparats per veure restes d’enderrocs, fems, barques abandonades, mobles vells, etc. Però també riquesa ornitològica.

La Marina de Magalluf és el darrer reducte de zona humida de Calvià.  També inclou la superfície que es va tapar sota material de construcció per aplanar el terreny i que al final no es va construir.

MarinaMagalluf

Aquesta zona amb el temps va recuperar la vegetació y la fauna.

 Només entrar, un rossinyol bord vos recordarà que estau a una albufereta: passerells, caderneres, verderols, butxaquetes, vitracs, puputs, etc.

Puput (Upupa epops)

Puput (Upupa epops)

Es una zona molt bona per observar coablanques, vitracs de barba roja, caçamosques negre, juies, agrons grisos, capferrericos, abellerols… i alerta que hi ha una guardada de faisans descendents d’exemplars escapats del vedat de sa finca de C’as Saboners, que limita el Nord-Oest de la Marina. Són especialistes en espantar al caminant, volant des del marge del camí amb un sonor cant semblant a un clàxon de cotxe antic. Vos puc assegurar que l’ensurt és important.

capferrerico

Capferrerico (Parus major)



És obligada la visita per la part baixa de la Marina. Aquesta es troba a l’Oest i s’hi arriba bordejant el camp de cricket. De cop ens trobem amb una baixada on trobarem les canyes que es veuen des de la carretera. És l’únic que queda de la vertadera Marina, l’única banda que és vertaderament una zona humida. Son devers dues hectàrees, no queda més. Encara que no seria gens difícil retirar tot el material sobrant per recuperar les llacunes que fins als anys 60 ocuparen aquest indret. Recordau que no es va construir la urbanització que hi havia planificada, però ja coneixem com es relaciona l’home amb el seu medi, i s’estimen més construir 2000 places hoteleres amb alguns centres comercials pel voltants que recuperar un espai natural.

Un altre cop els poderosos diners… aquesta és la trista història d’aquest  lloc.

S’està deixant escapar l’oportunitat de recuperar-la per sempre i per tots.

rossinyolComú

Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

12 comentaris a “Sa Marina de Magalluf

  1. Enhorabona Miquelet, un bon article de la Marina, un lloc que m’has mostrat amb la il·lusió del que estima i sap viure la natura. Les fotos m’agraden molt, especialment la del rossinyol. És una pena que no es protegeixin aquests espais, però si en la llengua ja fan aquest desastre, amb la terra que podem esperar?

    • Sense Tu hagues estat simplement impossible.
      Ja saps el que sent-ho per aquest “solar”, per aquesta zona degradada com els hi agrada anomenar als nostres politics Calvianers
      una pena que per molt que feiam sembla que mai es suficient, son insaciables!! una abraçada i molt content que t’hagi agradat ses fotos

  2. Miquel Angel, moltes gràcies per la teva aportació i per mostrar-mos aquest recó que queda per Calvià. Les fotos mot maques, a l’altre Miquel Àngel li agrada el rossinyol, a mi la que més m’agrada és la del puput.
    Supòs que deus viure per allà perquè sempre penges fotos d’aquell redol…

    • Gràcies a Tu Biel per trobar un moment i deixar un comentari que sempre es d’agrair, i si, som de per aquest municipi, sempre he viscut per Magalluf primer, i despres, a Palma Nova i ara des de far uns anys visc a El Toro i t’asegur que no es llens facil per un amant de sa Natura viure a aquesta area tan castigada per el formigó, Gracies de nou company!!!

  3. Gràcies per mostrar-nos una mica més aquest racó oblidat per molts de nosaltres tot i que per sort i pel que veig prou ric en vida natural. Ben segur que a partir d’ara el tindré més present en les meves sortides fotogràfiques.

    • Moltes gràcies per ses teves paraules Joan! gracies per deixar el teu comentari company, un vertader plaer mostrar-lo, ja que es ben necessari que es sapigue la veritat d’aquest reconet…
      Salutacions cordials!!

  4. Bueno, Miquel Ángel yo he vivido y jugado muchos años en esta zona, con los años fuí conociendo un poco la historia, Fraga la enterró, el PSOE, quiso hacer un gran complejo urbanístico, devolviendo el agua a la zona, pero para contruir una especie de canal con amarres en las orillas, hoteles, zonas de ocio, etc… uniendo Magalluf con Santa Ponça, El Consell rechazó el proyecto por faraónico, después una compañía asturiana quiso contruir 450 viviendas, que se paró por que la UGT pegó un pelotazo de millones(estafa), luego pasó al olvido hasta que se montó el rastro (más basura y trastos que nadie ha retirado). Ahora con la crisis parece que nadie (ni políticos ni contructores) le hace caso. Su mejor monento desde Fraga. Es un humedal que llega hasta el golf de poniente. Incluido el Karting y el Aguapark.
    Gracias por darlo a conocer desde otro punto de vista, infinitamente más positivo que el recuerdo que yo guardo.
    Merci

    • Luis Alberto, pues como te agradezco que hayas enriquecido la historia de este lugar con nuevos datos, todo lo que sea historia de la marina me apasiona y sueño con que algun dia se la recupera… no sabia que te habías criado en Magalluf, Yo tambien compañero, en fin pues que te voy a contar de estos fenomenos de ese peaso de Ayuntamiento que fue construido sobre una zona verde que ellos mismos habian creado… por aqui no esperamos nada de ellos, muchisimas gracias por pasarte por aqui y dejar un comentario que hacen que lo que escribi tenga un poco mas de valor…
      Recibe un cordialisimo saludo compañero

  5. Enhorabona Miquel Angel, gracias por descubrirnos este lugar, nunca he estado por allí y sin duda que esta temporada formara parte de alguna de mis salidas. El resto de la historia lamentablemente se repite por casi toda la extensión insular. Saludos.

    • Me alegra que la Marina te llame la atención en tus salidas Nestor, y si es cierto que atropellos urbanísticos se extienden por todo el territorio, gracias por tu comentario compañero

  6. Uep Miquel Angel, enhorabona per l’article i les fotografies. En un redol com aquest, malmenat tantes vegades per la bruta ma de l’home és d’admirar com la vida i la natura no es vol rendir i brolla per tots els racons. La natura generosa com sempre pasa per damunt la brutícia dels doblers això si deixam qualque tros sense ciment, de sempre els polítics de les nostre illes no han tengut cap mirament a l’hora de destruir, trepitjar i esvaïr els nostres preciats recursos naturals. Darrera la recuperació de la Marina hi ha d’haver molts de dobles per guanyar i robar si no és així no hi ha res a fer. Força per seguir lluitant amb les teves imatges.

    • Uep Jaume, estic molt content de que deixis es teu punt de vista company, aqui al terme de Calvià esteim avessats a aquestes injusticies pero no esteim gens resignats, per el teu redol tambe anau ben servits per exemple amb ses Fontanelles, ja veurem com acabarà tot aixo, gracis per deixar sa teva valoracio a un tema tan delicat, una abraçada!!

Respon a Miquel Àngel Gual Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *