Realitzat en col·laboració per Joan Marquès, Antoni Cladera, Marc Allès, Luís Alberto Domínguez, Toni Garau, Jordi Serapio i Xavier Mas.

El safrà bord (Crocus cambessedesii) és endèmic de Mallorca i Menorca. Hem trobat algunes referències bibliogràfiques de la seva presència a Sant Antoni d’Eivissa però sembla ser que és un error.              

 

 

 

 

 

 

 

 

Viu a zones rocoses amb poc substrat, tant a la muntanya com a les zones litorals.                  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sovint la trobareu entre grups nombrosos d’exemplars però tampoc és estrany trobar-na alguna de sola enmig d’una explanada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al desembre, a Mallorca, realment és difícil fer alguna excursió per la Serra de Tramuntana o per la costa i no trobar-se amb aquest preciós endemisme. En podeu trobar pràcticament arreu: Serra de Na Burguesa, Cap Blanc, Sa Comuna de Bunyola, Albercutx, La Victòria,….

A Menorca la podreu trobar per exemple a Son Saura, Favàritx, Cala Blanes, Cala Turqueta, Santa Galdana, Addaia, El Toro,…                    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la bibliografia trobareu que la floració comença el setembre i no acaba fins el febrer-març. Això no vol dir que la flor duri tants mesos sinó que en alguns indrets la floració és més primerenca i en altres més tardana. Possiblement el desembre sigui el mes on la podreu trobar més fàcilment.

 

 

 

 

 

Cada planta té una única flor, hermafrodita. Les flors poden tenir una gran verietat de tonalitats entre el blanc immaculat i violeta intens. Hi ha zones on totes les flors són totalment blanques (per exemple a la Serra de na Burguesa) però sovint les trobareu mesclades, amb un ball de tonalitats diverses realment preciós.

Les fulles i les flors surten al mateix temps de manera que és possible que passis per un lloc sense trobar-ne ni una i al cap de dues setmanes tornar-hi passar i veure que està ple.

Els tèpals externs estan recorreguts per línies púrpures que es deixen veure també a la seva part interna.                      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al bell mig de la flor trobam tres estams de color groc intens carregats de pol·len i tres estigmes color taronja viu. La combinació de colors és espectacular i atreu als pol·linitzadors, com aquest sírfid.        

 

 

 

 

Com a curiositat podem dir que l’ovari inicialment és subterrani. Quan les llavors estan madures emergeix i s’obre per dispersar-les. Al mateix temps se seca i sols roman el bulb, sota terra, esperant de nou les primeres pluges de la tardor següent, per començar a florir de nou.

 

 

 

 

 

 

Si voleu fotografiar-la, no perdeu temps. A Menorca i Mallorca, ara és el moment!