Per Toni Garau, Txema García i Xavier Llabrés.
Una matinada de novembre, encara no ha sortit es sol, mig a les fosques, tan sols amb una mica de llum de lluna, em disposo a muntar un aguait de tipus “igloo” devora un petit gorg d´aigua on hi havia vist dies abans molts excrements d´aucell. Una vegada tot muntat m-hi fic a dins amb un tamboret plegable de tres peus (primera cagada) componc es 500mm sobre es trípode i a esperar s´ha dit!! en 10 minuts compareix un arner…. es cor amb surt per sa boca!! com pot ser?? pensava que vindria un ropit, qualcuna busquereta…. un Cháchero cendrós amb un poc de sort…. però un arner!…. Està lluny i no hi ha casi llum però li tir a 3200 ISO i 1/50 un munt de vegades… un arner és un arner!
Al cap d´una estona se’n va i comencen a venir ovelles i ovelles.. estic rodejat d´ovelles una hora i pico, se’n van a la fi i aguant 3 hores més!! Tenc es cul que no tornarà mai més a ser lo que era (gràcies a s’inventor des tamboret portàtil). A la fi me’n vaig, ho desmunt tot ben aviat i abans de partir instal·lo un posader ben guapo estil “Martin pescador” a 4 metres i poc.
Ho dic als altres dos frikies de fer vaquerades, que flipen gambes i s´apunten més aviat que de pressa (piiiipcon el último!!!!) es segon en provar:
No té sort! Una aigua de bombolla, molt poca llum, un fred que pela… però així i tot un moment de claror i per ser Canon…… no està malament la cosa!!
N´Arni (per aquell moment ja és un bon amic i li deim Arni) és confiat i es deixa fotografiar de ben a prop… uep! al tanto! nosaltres també anam ben alerta! Res de ràfegues, res de moviments bruscs, i es foraster amb es seu tros de vidre més blanc que sa neu ben tapat de camuflatge.
Es tercer en provar:
Més bon dia i dos posaders ben estratègics per poder muntar dos aguaits… com sempre a les fosques en Xavier i jo devallam per una rosseguera i un dels dos se’n pega una per obrir-se sa magrana…… no passa res, tan sols un susto!!
Als 10 minuts d’estar dins s´aguait compareix n´Arni ben content i mos dona un dia d´aquells que no se’n van de sa memòria!! sort de ses targetes de 32 Gb.!!!
Al dia següent plou que te plou… es gorg ja es un llac i n´Arni deu sap on és.
Esper que mos tornem a veure qualque dia si Déu vol!!.
Ja, ja, ja… una crònica molt divertida i unes fotos realment impresionants! Gràcies per la simpatia de l’escrit i per compartir-ho amb tots!
Que bo!!! Dali records al Arni de part meva en tornar-hi!!
Vaya tres figuras, con el relato no hace falta veros en acción…ja,ja,ja. Muy buenas fotos y como siempre ese buen humor. Saludos y gracias por compartir experiencias con tod@s.
Per mi podem fer a n’Arni membre honorífic de s’AFONIB!!
Ja és que ses fotos són piiipllonudes, que sinó vos diria que vos dediquéssiu a escriure relats!
Fantàstic!
Toni, me ha encantado el relato, de verdad que te podías dedicar a esto, digo a los relatos, porque tus fotos son mas bien malas, recuérdame que te pegue un par de collejas cuando te vea.
Txema …(el forastero)
Molt content d’haver-vos conegut, als quatre. Els uns per com ho explicau, i a l’Arni pel complaent i “guapo” que és.
Salut i Bones fotos!
Molt bona història! jajajaja i estupendes fotos!!!!! Gràcies
Heeeey!! veig una mica de “retintin”.. això es bo!!
Bono, escrit d´aquesta manera pareix que ho he fet tot, però sa veritat que no es així.
Es veres que vaig afinar n´Arni però si no fos per es f… per en Txema totes ses fotos les ves tirat a contra llum, per que no veia sa manera de tirar amb es sol a darrera sense posar es peus en remull…. En Txema tampoc… però mos va convèncer de posar es peus en remull!!!…. es Vasc.
I en Xavier…. cagondell dona coratge a qualsevol…. ja pot trevelar i trevelar, sempre s´aixeca i tira endevant!
Formam un bon equip!!!! batualmon!!….. s´em cauen ses llàgrimes!
Hello boys, ya veo que el abuelito, aunque tropieza mucho, parece ser que es el único que fue capaz de coger al pájaro este de cara y con pieza, ¿eso a que es debido?… ¿suerte quizás?… ¿pasaba por allí?… ¿más experiencia?…
Es que un veterano… cuando consigue llegar a la trinchera y apuntar a su presa……… es infalible.
Batualmónnnn sereno si en lloc de comparèixer n’Arni vos compareix en “Volti” un cosí de “sumosol”, i vosaltres amb un 500, quin “XASCO”. Enhorabona per les imatges.
Toni! Molt bon relat! I fantàstiques fotografies dels tres! He rigut molt llegint-ho! Enhorabona!