Per Miquel Àngel Gual, Néstor Carda, Luís Alberto Domínguez i Joan Marquès.
La passada nit el 21 d’agost vàrem poder observar el fenomen conegut com a “Lluna Blava”, la tercera lluna plena de quatre en una estació.
La “Lluna Blava” té dues definicions, ja que pot tractar-se de la segona lluna plena en un mes o pot ser la tercera de quatre llunes plenes en una estació. Per definició estacional, la nit del 21 d’agost va ser una “Lluna Blava”.
No obstant això, és important aclarir que el fenomen de la “Lluna Blava” no té res a veure amb el color del satèl·lit. “Lluna Blava” és només un terme per denominar la fase de la lluna en un determinat lapse de temps. Això succeeix cada 2-3 anys.
Lluna creixent 98%visible. 20/08/2013. 20:36h
Aprofitant l’ocasió vàrem decidir calcular la lluna per aquest dia i l’anterior, o sigui la lluna plena i la creixent o “gibosa”, terminologia que hem vist sovint en posts de lluna en internet, i que ve de l’anglès “Waxing gibbous”.
Per calcular la primera lluna(creixent) ens vàrem recolzar en tres aplicatius diferents: The Photographer’s Ephemeris (TPE), Photopills i Sigpac, mentre que la segona (plena) ho férem tot en Photopills.
Aquest article no pretén fer una comparativa entre Photopills i TPE, sinó tan sols descriure dues maneres de fer els càlculs i que aquests dos aplicatius, que en teoria són rivals, moltes vegades també són complementaris, sobretot si un ja ha passat dels 40 i necessita ulleres per veure d’aprop.
Pàgina detalls de The Photographer’s Ephemeris.
El primer que férem va ser amb el TPE mirar per on sortia la lluna i marcar el punt geodèsic d’amunt d’on ens interessava fer la fotografia: el Puig de Ferrutx. Després vàrem cercar el punt exacte on ens havíem de col·locar per tenir alineada lluna i muntanya, com a resultat ens va ubicar molt a prop d’es Fondo de na Borges a Son Serra de Marina. Fantàstic ja que podíem arribar amb el cotxe fins a la localització!
Planificador i camp de visió de photopills.
El TPE ens va donar la distància amb el valor 4.600m.
En el Photopills calculàrem el camp de visió que tindríem en aquest cas per una òptica 500mm + un extensor x1.7, o sigui 850mm.
Li afegirem la distància calculada en el TPE i va fer el càlcul, ens donar un camp de visió horitzontal de194,28m. Vàrem traslladar els 194,28m. al Sigpac, visor del Fons Espanyol de Garantia Agrària, i els replantejàrem d’amunt del terreny a escala.
Així tinguérem una aproximació molt detallada de l’enquadrament que obtindríem finalment.
Hem de tenir en compte que com més lluny estigui el primer pla de la càmera, més precís haurà de ser el càlcul. Podríem dir que 4.600m. és una dificultat o distància mitjana, si proposem una escala de tres graons: Curt, mig i llarg, a on el càlcul d’una distància curta seria la de menor dificultat per l’encert a l’hora de fer la fotografia.
Puig de Ferrutx. Serra de Llevant.
Resultants de l’eufòria del primer dia, ni curts ni mandrosos començàrem a calcular la plena. La manca d’anticipació ens va fer optar per emprar només el Photopills, ja que ho calculàrem durant el mateix dia. Ja se sap, el factor temps sempre ens fa la punyeta i el Photopills com és una aplicació per telefono mòbil, i la podem fer servir a qualsevol lloc, ens va donar la possibilitat de planificar-ho “en ruta”, si se’ns permet l’expressió.
Lluna plena 100% visibile. 21/08/2013. 20:37 h.
En principi la lluna que preteníem era una plena arran de mar sortint entre el forcat del Pas d’es Freu a Cala Mesquida.
El mètode és el mateix que amb el TPE, només que tot molt més petit (aquesta aplicació actualment sols es pot utilitzar als iphone d’Apple). Col·locàrem el punt geodèsic d’amunt del forcat del Pas d’es Freu i cercàrem el punt per una bona enfilada amb la lluna. El Photopills, automàticament a la pantalla del planificador, ens donà la distància entre el primer pla i la càmera i així anàrem al camp de visió per calcular l’enquadrament, aquest pic per una lent de 600mm. Ens va donar un quadre de 162m. a l’horitzontal per 108m. a la vertical. Es pot veure més explícit en el segon gràfic desplaçant-nos en el mòbil cap a l’esquerra de manera tàctil. No obstant això, comprovàrem de nou la distància al subjecte, o sigui al primer pla mitjançant les dades de l’enquadrament.
Camp de visió i distància al subjecte. Photopills.
Tornem a fer referència a les distàncies, en aquest cas una de curta : 2700m. que en teoria ens hauria de facilitar la feina, ja que estant més a prop del primer pla, just que ens moguéssim uns metres cap a l’esquerra, dreta, endavant o cap enrere tindríem més possibilitats d’encertar l’enquadrament que des d’una distància més llunyana o llarga on les possibilitats de rectificar quadre serien nul·les, ja que les distàncies a recórrer es farien massa llargues i no ens donaria temps.
Encara que per aquesta lluna en concret s’ha d’afegir un contratemps que en un principi vàrem subestimar, la calitja dels 5-6 primers graus d’altitud va ser tan pronunciada que ens va impedir fer la foto, no tant per la deformació de la lluna en aquest tram, que ja hi contàvem, sinó perquè no ens la va deixar veure ni poc ni molt.
Realitat augmentada, moment abans de veure la lluna.
RA o realitat augmentada és una eina del Photopills molt útil, ens permet esbrinar en temps real per on sortirà la lluna amb minuciosa precisió espai-temporal. Això permet moure’t i recol·locar-te in situ.
Com podem observar a la captura de pantalla de dalt la realitat augmentada ens mostrava la lluna oculta a les 20:34 i a les 20:37 fèiem aquestes fotografies que mostrem, poc menys de 3 minuts per cercar el lloc adient on assegurar els tres peus. És un bon espectacle veure els fotògrafs córrer amb tots els ormejos amunt i avall per fer coincidir el moment fotogràfic amb l’alineació suggerida, tot i això que no et trobis un guiri despistat que t’obstrueixi el pas en el moment exacte de començar a córrer!.
Pas d’es Freu. Cala Mesquida.
Amb aquest petit article volem fer palès el nostre agraïment a la bona tasca realitzada pel nostre company Marcos Molina en el taller de fotografia de lluna d’aquest passat hivern.
Son aquets documents es que fan afició, enhorabona als companys que ho han fet i gràcies per compartir-ho
Miquel Angel Mairata
Gràcies!
Bon article!!
com a Photokiller que som, vos animaria a seguir matxacant l’eina de cerca de photopills, avanç de temps amb RA…. esbrinar distàncies des de la mateixa app…
Sort teniu de tenir alçades que vos permeten fer, no només la lluna plena…
Noltros a Menorca, degut a que tenim només una altura considerable (360mts) 🙁
no podem capturar llunes minvants o creixents… molt difícil ……
res més, enhorabona i segui així!!
Alguna lloc trobarem Toni! 🙂
Jo pens que si us enfileu al crist que hi ha al toro, guanyeu al manco 10 metres eh… 370m els fem a Menorca!
😉
Moltes gràcies per l’article! Si una cosa farà és que ens posem més les piles amb la versió iPad perquè no us deixeu els ulls amb la pantalla petita de l’iPhone 😉
Salut!
Això ens aniria força bé!
Hello boys, mem Toniet, per cuan dius que mos convidas a venir a Menorca a mostrarcos com se calculan ses llunes, minvants o creixents?. T’ho dic perque jo ya tinc un parell.
Bes-hitos
Luis A…. tu de moment ves preparant sa des gener, que jo dere per Mallorca….. llavors ja veurem….. Mem si me cuides tant bé com jo et vaig cuidar…..
jajajajajajajajaj
Hola, molt interessant l’article, moltes gracies!
M’ha cridat especialment l’atencio la sort que vareu tenir de poder veure sortir la lluna tan aprop de l’horitzo, no son poques les vegades que no se veu fins que esta bastant mes amunt de lo que voltros vos vareu trobar.
Enhorabona i gracies
Moltes vegades hem comentat això de la sort, però com aquell que diu: cerca i trobaràs.
Ens ho hem passat molt bé fent aquesta feineta i des d’aquí vos convit a tots a animar-vos a fer el mateix.
Salut.
Miquel Angel, quan parlava de sort me referia a la calitja!
Apart del curro que vos heu pegat i tots els calculs, sempre hi ha el factor meteo. Es evident que tambe se pot preveure mes o manco, pero es el manco previsible.
Al respecte de lo que dius m’enrecord de n’Albert Maso, que deis que “sort en te qui la cerca”.
Enhorabona una altra vegada
Estaria bé fer classes pràctiques b aquesta aplicació…
Un artículo excelente, gracias¡¡¡
Molt bona feina!!
Com ja s’ha comentat, estaria bé com a activitat per l’any que ve un taller d’us extensiu de ses aplicacions jeje.
Salut!!
Bones.
Por suerte aún no existe ninguna aplicación que sustituya la visión, real, sobre el terreno. Todas estas aplicaciones nos proporcionan una gran ayuda, sin duda alguna, pero es necesario un conocimiento previo del terreno, tanto donde nos queremos colocar nosotros, como el terreno que entrará en el encuadre. Estas aplicaciones no nos pueden, aún, mostrar si hay algún impedimento como un gran arbol, una pared, una vaguada, un altozano que no parece que sea tanto en el mapa, algún cambio producido por el hombre… Etc…
Cambios en la meteorología en el último instante, incluso porque no, fallos en el cálculo o falta de previsión por nuestra parte.
Todo ello hace que este tipo de fotografía, como tantas otras especialidades, no sea “llegar y besar el santo”
“La suerte no existe”.
Como le decía tantas veces a Marcos cuando me hablaba de la suerte.
“La suerte favorece a la mente preparada” Luis Pasteur.
Salut.
Gracias por el estupendo relato e ilustraciones. Me alegra comprobar que el taller de luna haya despertado vuestra inquietud y motivado esta actividad colectiva. Me quedé corto de tiempo al explicar el funcionamiento del TPE/PhotoPills, pero me alegra comprobar que lo habéis resuelto por vuestra cuenta.
TPE, Photopills, Sigpac, etc… lo importante es sentirse cómodo y seguro con las herramientas que uno escoja. Como en tantas otras cosas, una vez comprendidos los conceptos, cada uno trabaja con su estilo propio para llegar al mismo punto. Por ejemplo, a la hora de calcular el encuadre de la imagen, yo no empleo el sistema que describís. Me valgo de una fotografía del motivo en cuestión tomada con anterioridad y una plantilla transparente calibrada con los recuadros de mi repertorio de distancias focales trazadas encima.
Una vez controlado el procedimiento del software, dos de las tres últimas variables que entran en juego y que disparan la adrenalina en los últimos instantes son la luz y la composición. La tercera es la meteorología, que en este caso no representaba ninguna amenaza.
En esta ocasión, el equilibrio de luz entre el disco lunar y el resto de la imagen ha resultado óptimo: tanto la luna como el contexto no padecen de sobre/subexposición y tienen muy buen detalle. Como ya habéis comprobado, este equilibrio de luz es muy breve. Cada mes, en función de la posición de la luna respecto a la del sol, se presenta de una forma ligeramente diferente. Tanto es así, que algunos meses no existe posibilidad de tomar fotografías sin sobre/subexponer. Otro fenómeno poco habitual es cuando existe la oportunidad de fotografiar la luna en buenas condiciones dos días seguidos, como ha sucedido esta vez.
Después de considerar previsiones astronómicas, geográficas, de luz o de tiempo, nos queda la decisión de la composición. Una composición desafortunada puede dar al traste fácilmente con todo el esfuerzo de preparación. Si los elementos de la escena escogida no ofrecen un buen equilibrio con el disco lunar, simplemente, puede no haber foto, por más que nos empeñemos. Por este motivo resulta de gran importancia escoger un “primer plano” adecuado con el que combinar el satélite.
De los dos trabajos, y sin desmerecer del otro, personalmente me quedo con la primera imagen del Bec de Farrutx. Una composición muy acertada, donde el efecto eclipse consigue añadir a la imagen un golpe de efecto adicional y el claroscuro le confiere a la imagen un ambiente especialmente sugerente.
Bona feina. A por la siguiente!
Marcos