Text i fotografies de Néstor Carda

Crocothemis erythraea (fotografia realitzada al Parc Natural de Llevant)

Si bé són visibles pràcticament durant tot l’any, durant aquests mesos l’activitat d’aquests essers és més notable. Dins del grup dels odonats, s’inclouen les libèl·lules i els cavallets del dimoni. A les Illes Balears, s’han observat unes 25 espècies. La seva biologia està estretament lligada al mitjà aquàtic pel que són fàcilment observables al costat de tolles, safarejos … Hàbitats com l’Albufera de Mallorca són ideals per a aquestes espècies, regalant en ocasions espectacles com el que vaig poder presenciar el passat any amb més d’un centenar d’exemplars en posició de còpula per Es Colombars.

Llistat d’espècies observades a les Illes Balears (fotografia realitzada a l’Albufera de Mallorca)

Moltes d’aquestes espècies són fàcilment fotografiables, unes altres en canvi suposen tot un repte. La seva condició nerviosa fa que no s’estiguin aturades pràcticament en cap moment. Aquesta temàtica podria considerar-se minoritària dins de la fotografia de natura. En general solen ser imatges que mostren a l’exemplar a l’aguait al seu descansador, amb fons bastants nets. Malgrat les limitacions creatives hi ha terrenys per explorar, nous enquadraments i composicions. Una qüestió molt important és tenir esment a l’hora d’escollir descansador: una branca trencada o tallada sol restar valor al conjunt general de la fotografia. Dins l’AFONIB comptam amb dos experts en la matèria: Manolo Cabalga i Adrián R. Simoni. De fora sens dubte escolliria el punt de vista innovador de Bastien Riu.

Crocothemis erythraea (fotografia realitzada a Ca’n Picafort)

Sympetrum fonscolombii (fotografia realitzada al Parc Natural de Llevant)

Les fonts d’informació disponibles bàsicament són la “Guia de libèl·lules” d’Europa i del nord d’Àfrica de l’editorial Omega i “Insectes de les Illes Balears” de l’editorial Moll. Afortunadament a la xarxa tenim al nostre abast gran quantitat de recursos per ajudar-nos a conèixer a aquests éssers: com són, com viuen i com identificar-los.

Ischnura elegans (Fotografia realitzada a l’Albufera de Mallorca)

Orthetrum cancellatum (fotografia realitzada a l’Albufera de Mallorca)

_____________________________________________________________________________

PD: Ara també és temps de l’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), del safrà bord (Merendera filifolia) i de la rapa blava (Arum pictum)

Per Luís Alberto Domínguez

Buenas, no he descubierto América, pero este próximo 10 de agosto se produce una superluna.

En total este año serán cinco las superlunas, 2 fueron en enero, la tercera fue el viernes 11 de julio, ahora vendrá esta del 10 de agosto y una más el 9 de septiembre.

La del 10 de agosto será la mayor de todas, con un 14% más grande y hasta un 30 % más luminosa, sé que es muy difícil conseguir que esas diferencias se puedan captar en una toma, pero para eso están los retos, tenemos tiempo más que suficiente para buscar localizaciones interesantes.

Será una buena oportunidad para ver si lo que nuestro compañero Marcos Molina nos explicó en su primer y segundo taller nos ha servido para algo, o por el contrario necesitamos practicar más. O si realmente conocemos y sabemos utilizar el magnífico programa de nuestros amigos menorquines: Photopills.

En una imagen como esta es difícil que se pueda apreciar la diferencia de tamaño.

Necesitamos una imagen que contenga un primer plano fácil de reconocer para que así podamos tener una referencia que nos pueda servir para magnificar el tamaño de la luna. 

Animaos a intentar localizar lunas, tenemos tiempo suficiente y seguro que alguno encontrará la manera de sorprendernos. Si queréis luego podéis añadir un comentario en esta entrada comentando vuestra fotografía y añadiendo un link para que la podamos ver.

Realitzat en col·laboració per Néstor Carda, Antoni Cladera, Joan Marquès i Jordi Serapio.

Ja fa un parell de setmanes que podem gaudir al camp d’algunes espècies d’orquídies.

Una de les més espectaculars per la seva grandària que permet distingir-la des de lluny és la mosca grossa (Himantoglossum robertianum, abans anomenada Barlia robertiana). Aquesta orquídia és comuna a Mallorca i Menorca, i més rara i localitzada a les Pitiüses. És molt robusta,  i pot arribar al metre d’alçada, tot i que el més normal és que estigui sobre els 30-40 cm. La seva inflorescència pot tenir fàcilment més de 20 cm i  està molt poblada de nombroses flors de tonalitats rosades de mida ben gran.

Floreix des de gener fins abril tot i que el febrer i març és quan està en plena floració. Fa una olor forta característica i no precisament gaire encisadora.

A Mallorca és molt comuna i la podeu trobar pràcticament arreu, però per anomenar alguns llocs prou coneguts vos podem assenyalar el bosc de Bellver, el Parc Natural de Mondragó o a Raixa. A Menorca no és tan comuna però la podeu trobar igualment per exemple al  Camí den Kane, La Vall o al Barranc de Binigaus. A Eivissa, la població més nombrosa de l’espècie es troba al nord de l’illa, prop de la Cala de Sant Vicent, i també se’n troben petits redols al torrent de Buscastell, al puig des Savinar (Sant Josep de sa Talaia). A Formentera també hi és present de forma escassa: a la Mola hi creixen alguns exemplars aïllats.

Si la voleu fotografiar, no badeu… just ara és el moment!

Realitzat en col·laboració per Joan Marquès, Antoni Cladera, Marc Allès, Luís Alberto Domínguez, Toni Garau, Jordi Serapio i Xavier Mas.

El safrà bord (Crocus cambessedesii) és endèmic de Mallorca i Menorca. Hem trobat algunes referències bibliogràfiques de la seva presència a Sant Antoni d’Eivissa però sembla ser que és un error.              

Viu a zones rocoses amb poc substrat, tant a la muntanya com a les zones litorals.                  

Sovint la trobareu entre grups nombrosos d’exemplars però tampoc és estrany trobar-na alguna de sola enmig d’una explanada.

Al desembre, a Mallorca, realment és difícil fer alguna excursió per la Serra de Tramuntana o per la costa i no trobar-se amb aquest preciós endemisme. En podeu trobar pràcticament arreu: Serra de Na Burguesa, Cap Blanc, Sa Comuna de Bunyola, Albercutx, La Victòria,….

A Menorca la podreu trobar per exemple a Son Saura, Favàritx, Cala Blanes, Cala Turqueta, Santa Galdana, Addaia, El Toro,…                    

A la bibliografia trobareu que la floració comença el setembre i no acaba fins el febrer-març. Això no vol dir que la flor duri tants mesos sinó que en alguns indrets la floració és més primerenca i en altres més tardana. Possiblement el desembre sigui el mes on la podreu trobar més fàcilment.

Cada planta té una única flor, hermafrodita. Les flors poden tenir una gran verietat de tonalitats entre el blanc immaculat i violeta intens. Hi ha zones on totes les flors són totalment blanques (per exemple a la Serra de na Burguesa) però sovint les trobareu mesclades, amb un ball de tonalitats diverses realment preciós.

Les fulles i les flors surten al mateix temps de manera que és possible que passis per un lloc sense trobar-ne ni una i al cap de dues setmanes tornar-hi passar i veure que està ple.

Els tèpals externs estan recorreguts per línies púrpures que es deixen veure també a la seva part interna.                      

Al bell mig de la flor trobam tres estams de color groc intens carregats de pol·len i tres estigmes color taronja viu. La combinació de colors és espectacular i atreu als pol·linitzadors, com aquest sírfid.        

Com a curiositat podem dir que l’ovari inicialment és subterrani. Quan les llavors estan madures emergeix i s’obre per dispersar-les. Al mateix temps se seca i sols roman el bulb, sota terra, esperant de nou les primeres pluges de la tardor següent, per començar a florir de nou.

Si voleu fotografiar-la, no perdeu temps. A Menorca i Mallorca, ara és el moment!

Per Miquel Àngel Gual, Néstor Carda, Luís Alberto Domínguez i Joan Marquès.

El safrà bord (Merendera filifolia) omple de color la tardor amb el seu color bàsicament morat canviant a blanc a la seva zona central. Quan t’hi acostes destaquen les anteres d’un color groc intens. Les seves flors tenen una particularitat molt interessant i atractiva: neixen directament del sòl!

Si romans silent una estoneta podràs observar sense dificultat els diminuts pol·linitzadors que no deixen d’anar de flor en flor.

Per on creix, hom a de mirar on posa els peus per no trepitjar-la ja que creixen unes al costat de les altres i en grans quantitats.

A Balears la podem trobar arreu a les quatre illes majors (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) des d’octubre fins a desembre. Si vius a Mallorca te recomenam anar a El Torno (Calvià) quan abans. Algunes de les fotografies d’aquest petit escrit estan fetes allà just ahir. Ara està espectacular.

Si vols fotografiar-la no te descuidis, just ara és el moment!

Per Miquel Àngel Gual, Néstor Carda, Luís Alberto Domínguez i Joan Marquès.

Inflorescència desenvolupada d’Arum pictum a l’esquerra i a mig desenvolupar a la dreta.

La Rapa blava, és un endemisme tirrènic (Cabrera, Mallorca, Menorca, Còrcega i Sardenya), espectacular. La seva inflorescència (setembre-novembre) està formada per un cilindre central de color fosc (espàdix) amb petites flors a la base (dins la cambra basal) i una bràctea de color morat (espata) formant un conjunt molt vistós,  dissenyat expressament per atreure els pol·linitzadors.

De fet el mecanisme de pol·linització de les rapes és únic al món. Els pol·linitzadors són atrets gràcies a la combinació de la coloració, de l’olor que desprèn i de l’augment de la temperatura de la planta! . Concretament l’Arum pictum desprèn l’olor típica del fems de cavall, atraient així els insectes que normalment hi crien. Aquests entren a la cambra basal i passen per uns pels dirigits una mica cap avall que impediran que puguin sortir. Això garanteix una estada suficientment llarga a la cambra per assegurar la trasferència a les flors femenines del pol·len que porten de les rapes anteriors que han visitat.

Després d’aproximadament un dia s’inicia la fase masculina de les flors, que estan una mica més amunt, i deixen caure el pol·len sobre els insectes. Al mateix temps, els pels es mustien i deixen obertures per on poden sortir els insectes, carregats amb el nou pol·len. Comença de nou el cicle.

A les Illes Balears la pots trobar a matissars pedregosos de Cabrera, Menorca i Mallorca. Per exemple al Cap de Cavalleria de Menorca, o a la Serra Nord de Mallorca i més abundantment a la Marina de Lluchmajor.

Si vols fotografiar-la no te descuidis, just ara és el moment!