Por Luís Alberto Domínguez

Con este título asistí a una charla organizada por el grupo ecologista “Amics de la Terra” e impartida por Alberto Cubillo, miembro de  “Amics de la Terra” y fotógrafo.

De entrada me llamó la atención el título. Muchos de nosotros, creo, que nos preguntamos cada día, para qué podemos hacer servir nuestras imágenes, como podemos ayudar para mantener el paisaje del que disfrutamos tanto y que tantas sensaciones buenas nos produce en cada salida.

Vemos en muchas ocasiones agresiones al medio ambiente que nos gustaría poder denunciar o al contrario, lugares hermosos que nos gustaría difundir para que las autoridades o el público en general, se diera cuenta de que existen sitios maravillosos y cercanos que se deberían de cuidar y mantener para las futuras generaciones. En el fondo sabemos que en nuestras manos tenemos una de las mayores “armas”… nuestra cámara.

En sitios donde se producen agresiones al medio, los fotógrafos no somos bien recibidos, son conscientes del “poder” que tenemos, incluso mucho más que nosotros, ya que la mayoría de nosotros no vamos por el mundo con la intención de denunciar nada, pero ellos no lo saben, claro.

En dicha charla se mostraron imágenes de cómo la fotografía ha contribuido a cambiar un poco el mundo, no eran imágenes de naturaleza, salvo las alusiones que se hicieron a Ansel Adams y el Parque nacional de Yosemite en Estados Unidos. Pero sí eran imágenes que todos recordamos perfectamente, el buitre y la niña, los niños de Vietnam, etc… fueron efectivamente imágenes que hicieron cambiar la forma de ver y de pensar a muchos sobre las cosas que estaban pasando en el mundo y que contribuyeron a cambiar cosas.

Esa línea de actuación es la que a muchos de nosotros nos gustaría poder llegar a conseguir con nuestras imágenes, ser capaces de sensibilizar al público, a las asociaciones ecologistas, a las autoridades, etc…

Cada día son más las asociaciones ecologistas que recurren a la difusión de sus actividades con imágenes, los periódicos necesitan de esas imágenes, que solo un fotógrafo de naturaleza es capaz de captar, por su forma especial de ver las cosas.

Las autoridades en muchas ocasiones necesitan “VER” razones de porqué es necesario proteger o actuar en la naturaleza. Todo cuesta dinero y ellos necesitan de “razones”, ¿se las podemos dar? ¿tenemos esas razones?

Recuerdo un caso de hace algunos años, en que tanto los técnicos de medio ambiente como los ecologistas, reclamaban a gritos a las autoridades que se interviniera en la isla de Sa Dragonera de Mallorca, para eliminar las ratas que devoraban los nidos de gaviotas, fue necesario demostrar con imágenes, algunas muy fuertes, como por ejemplo, una rata devorando un pollo en el nido, para conseguir sensibilizar a las autoridades y demostrar que había que actuar.

La facilidad que tenemos hoy en día para la publicación de revistas, tanto digitales como impresas, nos permite difundir nuestras imágenes y nuestra manera especial de ver el mundo y también nos permite hacerlo llegar a mucha más gente.

No siempre es necesario presentar imágenes fuertes o desagradables para sensibilizar a la gente, a veces se consigue lo mismo mostrando imágenes en un sentido más positivo, mostrando las maravillas que nos rodean e intentando transmitir un mensaje positivo.

Otra vía, que es la mía, mucho más lenta, pero a la larga, creo que igual de efectiva, es la educación. Yo no vengo precisamente del mundo de la ecología, de niño la naturaleza para mi era un lugar para descubrir y jugar a Tarzán, indios, hacíamos casetas, fuegos, cazábamos, etc… no teníamos conciencia de que se podía jugar sin necesidad de romper ni cazar nada.

Cuando me hice adulto y empecé a andar por la montaña con mis hijos, compré una cámara de fotos para llevarnos los recuerdos de los diferentes paseos dominicales, poco a poco me daba cuenta de que no solo me gustaba, sino que además, también fui tomando conciencia de que esos paisajes eran importantes, que durante generaciones se habían mantenido y que gracias a esa labor, hoy, yo con los míos, podía disfrutarlos.

Empecé a tomar conciencia de esa gran labor, silenciosa y eterna que la propia naturaleza realiza cada día, empecé a notar olores, ver y oir, el vuelo de las aves, el viento, escuchar las olas, notar la brisa, el frío, la sed, vi que no estaba solo, que en mis paseos había cada vez más gente, que como yo veían flores que otros pisaban, paisajes que otros no veían.

 Poco a poco comencé a informarme de qué era esta flor, este insecto, aquel ave, me enteré de que existía “VIDA SALVAJE” ¡¡¡en Mallorca!!!

Mis compañeros de excursiones siempre se reían de mi por que siempre iba “cargado como un burro”, mochila, trípode, agua, bocadillos, etc… en muchas ocasiones ni sacaba la cámara, no entendían nada.

Poco a poco dejé de salir con ellos a pasear y empecé a buscar los paisajes que me interesaban, las flores en su momento de floración, insectos, sabía cuando podía o no subir a tal o cual cima, para no molestar a las aves que anidaban, a pasear con un objetivo…, disfrutar de la naturaleza y respetarla.

Asisto siempre que puedo a las charlas de índole naturalistas que se realizan por unos o por otros, desde botánica, ornitólogos, geólogos, medio ambiente, cualquier tipo de reunión donde el tema de la naturaleza sea el motivo. En ellas he conocido, no solo a personas, sino diferentes puntos de vista, pero todos con el mismo fin, difundir la naturaleza, nuestro entorno, su belleza, sus amenazas, cada uno intentando aportar lo que sabe, difundiendo el conocimiento que ha ido adquiriendo con la experiencia, compartiendo el conocimiento.

En todas estas charlas, de unos y otros, la fotografía siempre ha sido el hilo conductor, todos y cada uno de ellos han acudido a las imágenes, propias o ajenas, para hacer llegar su mensaje a los demás.

Es aquí donde yo he encontrado un camino para colaborar a “cambiar el mundo”.

Con el tiempo he llegado a conseguir que aquellos amigos que me acompañaban en las excursiones con los niños, hoy, gracias a mis imágenes ellos también cuando salen, ven, oyen y sienten la naturaleza.

Ambos son caminos válidos, cada uno que recorra el que más le guste o le sirva para conseguir…  “Cambiar el mundo”.

Article original en anglès el podeu trobar aquí.
Traducció de  Pere Garcias
Fotografies de Pere Garcias i Néstor Carda

El busqueret de garriga de Moltoni (Sylvia subalpina) espècie molt discreta i sovint reclamada.

Amb el recent augment de la disponibilitat de dispositius d’àudio digital, l’ús de la reproducció per atraure les aus a la vista ha augmentat de manera exponencial. Això ha alimentat un debat en curs entre els observadors d’aus sobre les qüestions ètiques que envolten l’ús de cants enregistrats d’aus al camp.

És ben sabut que el reclam és una de les eines més poderoses en la lluita d’un ornitòleg per observar aus en el seu hàbitat natural. Les aus que d’una altra manera podrien ser massa tímides per deixar-se veure poden ser atretes a la vista pel cant d’un rival potencial. Si aquest engany té un impacte significatiu en les aus no és una qüestió encara aclarida.

Fonamentalment, l’observació de les aus les pertorba. Tot el que fem té un impacte sobre les aus. La prohibició total del reclam (com alguns advoquen) hauria d’incloure igualment la prohibició total de “pishing” (xiuxiueig) i la imitació dels cants. En algunes situacions, el reclam pot ser menys perjudicial que altres mètodes d’atracció, de vegades fins i tot menys pertorbadors que esperar assegut tranquil·lament a que un aucell és mostri.

La major part del debat sobre el reclam s’ha centrat en una pregunta de base quasi filosòfica: És l’ús del reclam ètic, o no? Sense proves concretes de suport d’una o altra postura el debat segueix sense resoldre’s. En aquesta nota supòs que serà utilitzat, i que és només una de les moltes activitats d’observació d’aus que han de ser practicades amb sensibilitat. A continuació em centraré en el suggeriment de les millors pràctiques per permetre que els ornitòlegs puguin gaudir de les aus i reduir al mínim l’impacte del reclam, en les aus i en altres observadors d’aucells.

Resum
En primer lloc, és important assenyalar que l’ús del reclam està prohibit en molts parcs i refugis. També és il·legal pertorbar qualsevol espècie en perill d’extinció o amenaçades (i el reclam es pot interpretar com una pertorbació.) Qualsevol impacte potencialment negatiu del reclam són més probables d’ocórrer en zones amb molta pressió d’observació d’aus, així evitar el reclam del tot en aquests llocs és una bona idea. On i com utilitzar-lo en altres situacions depèn de l’observador.

Per ser més eficaç i per minimitzar les molèsties a les aus:
• tenir un pla, triar el lloc i conèixer l’objectiu, no anar reclamant a dret i a tort.
• reproduir fragments de so – de menys de 30 segons a la vegada, després una llarga pausa abans del següent fragment (més silenci que el reclam) i després de cinc minuts, més o menys, donar-li un descans (però estar alerta.)
• Ser subtil – sols estam tractant d’atreure l’au a la vista, no provocar una baralla.

Per minimitzar les molèsties als altres observadors d’aus:
• Fora sorpreses – Anunciar la intenció de reproduir un reclam mantenint el dispositiu per sobre de les espatlles mentre es reprodueix per evitar qualsevol confusió o falses alarmes.
• Mantenir el volum baix, i utilitzar només fragments ocasionals de so. No difondre so fort i/o continu.

Com funciona?
El reclam funciona millor en espècies territorials durant la temporada de nidificació, quan l’aucell de veritat pensa que la gravació és un rival que l’amenaça amb envair ja sigui el seu territori o atreure la seva parella. El mascle territorial llavors (idealment ) sortirà a enfrontar-se a l’intrús patrullant la vora del seu territori i cantant, o pot romandre en silenci i prop de la seva parella per protegir-se contra un “adulteri”. Per la seva banda, de vegades la femella s’acostarà a la gravació per avaluar el “nouvingut ” i fins i tot pot reclamar una mica d’atenció.

El reclam desperta la curiositat de qualsevol espècie durant tot l’ any, però la resposta és més dramàtica en les aus territorial en època de reproducció, i és més feble en les aus no territorials així com en els migrants.

El debat

Els arguments a favor del reclam:
Aquests són especulatius i / o subjectius. Som observadors d’aus, i l’observació d’aus gairebé sempre implica algun tipus de pertorbació. Mirar aus pertorba les aus, i hi ha moments en què el reclam podria oferir una forma menys perjudicial de veure un aucell:

• El reclam redueix la necessitat d’entrar físicament a l’hàbitat de les aus, de manera que (presumiblement) redueix el dany a l’hàbitat i la molèstia per a les aus. Per exemple, si es reclama des de la carretera perquè vint persones puguin veure un aucell podria ser millor que tenir aquests vint persones caminant o assegut durant un llarg període en l’hàbitat.
• El reclam es dirigeix a una sola espècie, sense molestar a altres espècies, que és presumiblement millor de caminar físicament a través del territori d’un aucell, o l’ús de atraients d’ampli espectre com el pishing, que afecten a moltes espècies .
• És possible que en algunes circumstàncies el reclam pugui augmentar l’estatus social d’un mascle entre els seus congèneres (veure recerca més endavant.)
• El reclam ens permet gaudir de les aus més plenament (de manera semblant a les menjadores.) Atrau les aus a la vista que d’altra manera serien difícils de veure.

Arguments en contra de el reclam:
La majoria d’aquests arguments són especulatius, només el primer de la llista és documentat per la investigació sobre una espècie, i els tres últims són els efectes estètics sobre altres observadors d’aus.
• Reclam “agressiu” (que provoca en l’au autèntica sentir-se “perdedora” davant l’hipotètic rival de cant més potent i continuat) en almenys una espècie pot causar que un mascle perdi el seu estatus davant els rivals i la seva parella, el que porta a la femella a buscar còpules fora de la parella (veure recerca més endavant.)

• El reclam crea un estrès no natural a l’aucell,  el territorial gasta energia perseguint un intrús fantasma.
• El reclam atrau aus al descobert, exposant-los als depredadors.
• El reclam els distreu aus d’altres activitats més útils, com alimentar-se .
• Als observadors d’aus no els agrada sentir una gravació electrònica, ja que li treu l’experiència “natural” de l’observació d’aus.
• Els observadors poden incrementar la tensió per la confusió i falses alarmes quan senten el cant d’una espècie cobejada i mala de veure sense reparar en que és un reclama o, quan se n’adonen, l’enuig.
• El reclam és “fer trampa”,i crearà observadors mandrosos que no desenvolupen bones habilitats de camp.

Recerca
Cap investigació ha demostrat un impacte negatiu del reclam en les aus a nivell de població. Un estudi ha trobat un impacte sobre la situació del mascles individuals (vegeu el paràgraf següent.) Això no vol dir que la pràctica sigui benigna, només vol dir que si té efectes negatius mai han estat documentats. Efectes documentats inclouen l’augment dels nivells de testosterona en els mascles que crien, i l’augment de la conducta maternal (la construcció de nius, etcètera ) en les femelles exposades al reclam. Aquests efectes observats podrien considerar-se o negatius o positius.

El reclam a un territori, provoca que la resposta del mascle envers “l’intrús” es mira amb atenció pels mascles veïns i per les femelles. En un estudi (Mennill et al 2002) sobre el Black-capped Chickadees (Poecile atricapillus) els mascles d’alt rang exposats al reclam agressiu el varen perdre davant dels seus companys i veïns, aparentment els perceben com perdedors, al ser incapaços d’espantar l’intrús fantasma. Això va conduir a que la seva femella cerqués altres mascles per copular. Aquest estudi no va trobar cap canvi en l’estatus de mascles de baix rang, i cap reducció en la taxa global de naixent als nius de la zona, només un canvi en la filiació d’alguns descendents. Especulant, aquest estudi suggereix una altra possibilitat, que els mascles exposats a reclams curts podrien potencialment guanyar estatus quan ferien fora l’intrús fantasma.

És important destacar que es tracta d’un sol estudi, d’una sola espècie, i els resultats poden no ser aplicables a altres espècies. Els investigadors generalment estan d’ acord que els efectes del reclam són poc coneguts, però són probablement (paradoxalment) al mateix temps de llarg abast però petits.
Per contra, la investigació sobre Black-capped Vireos (Vireo atricapilla) ha trobat que els sistemes de estèreo portàtils emetent el cant del Vireo a màxim volum durant més de sis hores al dia durant tota la temporada de cria en realitat atrau vireos a un hàbitat adequat, fins llavors desocupat, a Texas. Els vireos aparentment tracten els reclams “com si fossin aucells de territoris molt petits” (Ward i Sclossberg, 2004.) A principis de la temporada, els mascles responen al reclam, però a mida que la temporada de cria avança responen cada vegada menys, com es sap d’altres espècies que s’habituen al cants dels veïns. Aquestes colles nidificants, sotmeses al reclam a gran volum durant hores cada dia, s’han establert i han mantingut els territoris amb una taxa molt alta d’èxit reproductiu (Schlossberg i Ward , 2004.)

El que NO s’ha de fer
Sota cap circumstància s’ha de reproduir un reclam de manera contínua i/o a molt alt volum. L’epítom de la mala educació amb el reclam és l’observador que es passeja així, o el fotògraf que posa en marxa un reclam continu i espera que l’aucell se li atraqui. Això és ineficaç, innecessari, i és l’ús del reclam probablement més nociu per a les aus i pertorbador per a altres observadors.

El respecte per les aus
Per ser realment eficaç, el reclam requereix la mateixa cura i sentit comú com qualsevol altra tècnica d’observació d’aus. S’ha de ser conscient, i sensible, als hàbits i al comportament de les aus que estem tractant d’atraure.

Planifiqueu acuradament i mireu de saber tot allò que es pugui de l’espècie objectiu el que permetrà saber on es pot trobar i quin comportament té. Si ja ho heu sentit o vist, considereu aquests llocs per posar el reclam. Segurament estareu molt aprop o dins el territori i obtindreu una resposta útil.

Trieu lloc i prepareu el terreny – Visualitzeu l’escenari per on pot aparèixer l’aucell. Com s’acostarà al reclam i on heu de seure per veure’l bé. Millor reproduir el reclam des d’un lloc que ofereixi a l’aucell un apropament còmode des del seu hàbitat preferit i on haurà branques, vores o punts prominents on serà fàcil que es deixi veure. Molts dels esforços no tenen èxit , ja sigui perquè l’au no creuarà un hàbitat inadequat, o perquè la densa vegetació li permet acostar-se al reclam mentre roman ocult .

Comenceu a reclamar en silenci per uns pocs segons – per exemple, només dos o tres refilets, i després atureu-lo, mireu i escolteu.

Utilitzeu fragments curts – Si hi ha resposta, tracteu amb fragments molt curts de cant encara que atureu la gravació en meitat d’una frase normal, per intentar esperonar als aucells que guaitin sense representar un seriós desafiament a la seva autoestima.

Observeu la resposta – Si no hi ha una resposta òbvia després de 30-60 segons, proveu-ho altres 15 a 30 segons. Recordeu que l’au pot optar per acostar-se en silenci, o mitjançant la protecció de la seva parella, de manera que la manca de cant no és necessàriament una manca de resposta, i podeu assumir que esteu sent observats. Mirar a la vegetació acuradament per tot arreu per detectar un acostament, i també veure i escoltar qualque resposta dels mascles veïns.

Manteniu la calma – Si encara no es detecta cap resposta, reproduir de nou , observar i esperar, i repetir. Però no seguir amb això més de prop de cinc minuts, i resistir la temptació d’acabar amb un prolongat bombardeig, fort del reclam.

Tornar a comprovar més tard – Moltes aus romandran en silenci en el període immediatament posterior al reclam, i després començaran a cantar vigorosament minuts més tard. Els mascles d’altres territoris podrien controlar el reclam i el desafiament al seu veí, i també ser estimulats per cantar minuts més tard. Si pots esperar un poc més, torna a la zona després de 10 a 30 minuts, és possible que la resposta desitjada al reclam tingui lloc llavors.

Respecte pels companys observadors d’aus
Sigueu cortesos – Abans de començar, pregunteu als companys observadors, si algú s’oposa a la utilització del reclam.

No doneu sorpreses a la gent – Abans de cada ràfega de reproducció, anuncieu al grup que esteu a punt d’iniciar el reclam (un “reclam” en veu baixa serà suficient), i manteniu el dispositiu per sobre del seu cap durant la reproducció perquè altres observadors puguin veure d’un cop d’ull la font del so.

Sigueu discrets – Manteniu el volum baix i reproduir només els clips curts de so – 30 segons o menys – a continuació, fer una pausa per mirar i escoltar una resposta. 

En conclusió
Amb el reclam, s’estira un aucell a comparèixer a camp obert, igual que tractar d’aconseguir que un peix mossegui un esquer. Si un peix fa una passada a l’esquer, no el canviï a un més gran, de més color, i al llençar davant la boca del peix una i altra vegada. No … millor amb el mateix esquer, amb cura i suaument intentar col·locar-ho prop dels peixos, i aplicar la major quantitat de delicadesa que pugui reunir. De la mateixa manera, si vostè està tractant d’atraure un aucell i no es nota un cert interès en el que està fent la següent passa ha de ser el mateix una altra vegada, però més lleugerament, amb més delicadesa, tractant de despertar la curiositat de l’au. Ens correspon a tots nosaltres a animar els nostres companys ornitòlegs que es comportin de manera responsable al camp. Monitors que utilitzen el reclam han de fer un esforç per educar els seus deixebles o clients sobre l’ús adequat del reclam. Si els participants volen que el monitor usi menys o més el reclam, han de tenir un intercanvi d’opinions tranquil i raonat al respecte. En molts casos haurem d’educar els nous observadors sobre l’impacte que tenen usar reclams des del seu mòbils. A la vista de tot això, és comprensible que els parcs i refugis molt visitats sovint trien la solució fàcilment executable de la prohibició total de el reclam, i que han de ser respectats . Com en tot el relacionat amb les aus, hi ha molt de desconeixement sobre la seva resposta al reclam. Més investigació sobre els seus efectes, incloent variades espècies amb diferents sistemes socials, seria molt útil. Mentrestant, ser cortès i respectuós amb als aucells i amb els companys per evitar la majoria dels possibles conflictes i permetre seguir gaudint de l’observació amb un impacte mínim en les aus.

Bibliografia
Mennill, D. J., L. M. Ratcliffe, and P. T. Boag. 2002. Female Eavesdropping on Male Song Contests in Songbirds. Science: 296: 873.  http://web2.uwindsor.ca/courses/biology/dmennill/pubs/2002Science873.pdf

Schlossberg, S. R. and M. P. Ward. 2004. Using Conspecific Attraction to Conserve Endangered Birds. Endangered Species Update 21:132-138. http://www.umich.edu/~esupdate/wholeissueoctdec2004/schlossberg.pdf

Sen, S. K. Bird Call Playback, Ethics and Science. Web page accessed 7 Apr 2011. http://www.kolkatabirds.com/callplayback.htm

Ward, M. P. and S. Schlossberg. 2004. Conspecific Attraction and the Conservation of Territorial Songbirds. Cons. Biol. 18: 519-525. pdf here. http://www.biosci.missouri.edu/avianecology/courses/avianecology/readings/Ward_MP_2004.pdf

Per Toni Garau, Txema García i Xavier Llabrés.

Una matinada de novembre, encara no ha sortit es sol, mig a les fosques, tan sols amb una mica de llum de lluna, em disposo a muntar un aguait de tipus “igloo” devora un petit gorg d´aigua on hi havia vist dies abans molts excrements d´aucell. Una vegada tot muntat m-hi fic a dins amb un tamboret plegable de tres peus (primera cagada) componc es 500mm sobre es trípode i a esperar s´ha dit!! en 10 minuts compareix un arner…. es cor amb surt per sa boca!! com pot ser?? pensava que vindria un ropit, qualcuna busquereta…. un Cháchero cendrós amb un poc de sort…. però un arner!…. Està lluny i no hi ha casi llum però li tir a 3200 ISO i 1/50 un munt de vegades… un arner és un arner!

Al cap d´una estona se’n va i comencen a venir ovelles i ovelles.. estic rodejat d´ovelles una hora i pico, se’n van a la fi i aguant 3 hores més!! Tenc es cul que no tornarà mai més a ser lo que era (gràcies a s’inventor des tamboret portàtil). A la fi me’n vaig, ho desmunt tot ben aviat i abans de partir instal·lo un posader ben guapo estil “Martin pescador” a 4 metres i poc.

Ho dic als altres dos frikies de fer vaquerades, que flipen gambes i s´apunten més aviat que de pressa (piiiipcon el último!!!!) es segon en provar:

No té sort! Una aigua de bombolla, molt poca llum, un fred que pela… però així i tot un moment de claror i per ser Canon…… no està malament la cosa!!

N´Arni (per aquell moment ja és un bon amic i li deim Arni) és confiat i es deixa fotografiar de ben a prop… uep! al tanto! nosaltres també anam ben alerta! Res de ràfegues, res de moviments bruscs, i es foraster amb es seu tros de vidre més blanc que sa neu ben tapat de camuflatge.

Es tercer en provar:

Més bon dia i dos posaders ben estratègics per poder muntar dos aguaits… com sempre a les fosques en Xavier i jo devallam per una rosseguera i un dels dos se’n pega una per obrir-se sa magrana…… no passa res, tan sols un susto!!

Als 10 minuts d’estar dins s´aguait compareix n´Arni ben content i mos dona un dia d´aquells que no se’n van de sa memòria!! sort de ses targetes de 32 Gb.!!!

Al dia següent plou que te plou… es gorg ja es un llac i n´Arni deu sap on és.

Esper que mos tornem a veure qualque dia si Déu vol!!.

Per Miquel Àngel Mairata.

En el dia internacional de les aus aprofitam per presentar aquest petit article del que queda de la Marina de Magalluf, que ens ha fet arribar el nostre company Miquel Àngel Mairata.

Per començar aquesta volta heu d’estar preparats per veure restes d’enderrocs, fems, barques abandonades, mobles vells, etc. Però també riquesa ornitològica.

La Marina de Magalluf és el darrer reducte de zona humida de Calvià.  També inclou la superfície que es va tapar sota material de construcció per aplanar el terreny i que al final no es va construir.

Aquesta zona amb el temps va recuperar la vegetació y la fauna.

 Només entrar, un rossinyol bord vos recordarà que estau a una albufereta: passerells, caderneres, verderols, butxaquetes, vitracs, puputs, etc.

Puput (Upupa epops)

Es una zona molt bona per observar coablanques, vitracs de barba roja, caçamosques negre, juies, agrons grisos, capferrericos, abellerols… i alerta que hi ha una guardada de faisans descendents d’exemplars escapats del vedat de sa finca de C’as Saboners, que limita el Nord-Oest de la Marina. Són especialistes en espantar al caminant, volant des del marge del camí amb un sonor cant semblant a un clàxon de cotxe antic. Vos puc assegurar que l’ensurt és important.

Capferrerico (Parus major)



És obligada la visita per la part baixa de la Marina. Aquesta es troba a l’Oest i s’hi arriba bordejant el camp de cricket. De cop ens trobem amb una baixada on trobarem les canyes que es veuen des de la carretera. És l’únic que queda de la vertadera Marina, l’única banda que és vertaderament una zona humida. Son devers dues hectàrees, no queda més. Encara que no seria gens difícil retirar tot el material sobrant per recuperar les llacunes que fins als anys 60 ocuparen aquest indret. Recordau que no es va construir la urbanització que hi havia planificada, però ja coneixem com es relaciona l’home amb el seu medi, i s’estimen més construir 2000 places hoteleres amb alguns centres comercials pel voltants que recuperar un espai natural.

Un altre cop els poderosos diners… aquesta és la trista història d’aquest  lloc.

S’està deixant escapar l’oportunitat de recuperar-la per sempre i per tots.

Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

Per Miquel Àngel Gual, Néstor Carda, Luís Alberto Domínguez i Joan Marquès.

La passada nit el 21 d’agost vàrem poder observar el fenomen conegut com a “Lluna Blava”, la tercera lluna plena de quatre en una estació.
La “Lluna Blava” té dues definicions, ja que pot tractar-se de la segona lluna plena en un mes o pot ser la tercera de quatre llunes plenes en una estació. Per definició estacional, la nit del 21 d’agost va ser una “Lluna Blava”.
No obstant això, és important aclarir que el fenomen de la “Lluna Blava” no té res a veure amb el color del satèl·lit. “Lluna Blava” és només un terme per denominar la fase de la lluna en un determinat lapse de temps. Això succeeix cada 2-3 anys.

Lluna creixent 98%visible. 20/08/2013. 20:36h

Aprofitant l’ocasió vàrem decidir calcular la lluna per aquest dia i l’anterior, o sigui la lluna plena i la creixent o “gibosa”, terminologia que hem vist sovint en posts de lluna en internet, i que ve de l’anglès “Waxing gibbous”.
Per calcular la primera lluna(creixent) ens vàrem recolzar en tres aplicatius diferents: The Photographer’s Ephemeris (TPE), Photopills i Sigpac, mentre que la segona (plena) ho férem tot en Photopills.

Aquest article no pretén fer una comparativa entre Photopills i TPE, sinó tan sols descriure dues maneres de fer els càlculs i que aquests dos aplicatius, que en teoria són rivals, moltes vegades també són complementaris, sobretot si un ja ha passat dels 40 i necessita ulleres per veure d’aprop.

Pàgina detalls de The Photographer’s Ephemeris.

El primer que férem va ser amb el TPE mirar per on sortia la lluna i marcar el punt geodèsic d’amunt d’on ens interessava fer la fotografia: el Puig de Ferrutx. Després vàrem cercar el punt exacte on ens havíem de col·locar per tenir alineada lluna i muntanya, com a resultat ens va ubicar molt a prop d’es Fondo de na Borges a Son Serra de Marina. Fantàstic ja que podíem arribar amb el cotxe fins a la localització!

Planificador i camp de visió de photopills.

El TPE ens va donar la distància amb el valor 4.600m.
En el Photopills calculàrem el camp de visió que tindríem en aquest cas per una òptica 500mm + un extensor x1.7, o sigui 850mm.
Li afegirem la distància calculada en el TPE i va fer el càlcul, ens donar un camp de visió horitzontal de194,28m. Vàrem traslladar els 194,28m. al Sigpac, visor del Fons Espanyol de Garantia Agrària, i els replantejàrem d’amunt del terreny a escala.
Així tinguérem una aproximació molt detallada de l’enquadrament que obtindríem finalment.

Hem de tenir en compte que com més lluny estigui el primer pla de la càmera, més precís haurà de ser el càlcul. Podríem dir que 4.600m. és una dificultat o distància mitjana, si proposem una escala de tres graons: Curt, mig i llarg, a on el càlcul d’una distància curta seria la de menor dificultat per l’encert a l’hora de fer la fotografia.

Puig de Ferrutx. Serra de Llevant.

Resultants de l’eufòria del primer dia, ni curts ni mandrosos començàrem a calcular la plena. La manca d’anticipació ens va fer optar per emprar només el Photopills, ja que ho calculàrem durant el mateix dia. Ja se sap, el factor temps sempre ens fa la punyeta i el Photopills com és una aplicació per telefono mòbil, i la podem fer servir a qualsevol lloc, ens va donar la possibilitat de planificar-ho “en ruta”, si se’ns permet l’expressió.

Lluna plena 100% visibile. 21/08/2013. 20:37 h.

En principi la lluna que preteníem era una plena arran de mar sortint entre el forcat del Pas d’es Freu a Cala Mesquida.

El mètode és el mateix que amb el TPE, només que tot molt més petit (aquesta aplicació actualment sols es pot utilitzar als iphone d’Apple). Col·locàrem el punt geodèsic d’amunt del forcat del Pas d’es Freu i cercàrem el punt per una bona enfilada amb la lluna. El Photopills, automàticament a la pantalla del planificador, ens donà la distància entre el primer pla i la càmera i així anàrem al camp de visió per calcular l’enquadrament, aquest pic per una lent de 600mm. Ens va donar un quadre de 162m. a l’horitzontal per 108m. a la vertical. Es pot veure més explícit en el segon gràfic desplaçant-nos en el mòbil cap a l’esquerra de manera tàctil. No obstant això, comprovàrem de nou la distància al subjecte, o sigui al primer pla mitjançant les dades de l’enquadrament.

Camp de visió i distància al subjecte. Photopills.

Tornem a fer referència a les distàncies, en aquest cas una de curta : 2700m. que en teoria ens hauria de facilitar la feina, ja que estant més a prop del primer pla, just que ens moguéssim uns metres cap a l’esquerra, dreta, endavant o cap enrere tindríem més possibilitats d’encertar l’enquadrament que des d’una distància més llunyana o llarga on les possibilitats de rectificar quadre serien nul·les, ja que les distàncies a recórrer es farien massa llargues i no ens donaria temps.

Encara que per aquesta lluna en concret s’ha d’afegir un contratemps que en un principi vàrem subestimar, la calitja dels 5-6 primers graus d’altitud va ser tan pronunciada que ens va impedir fer la foto, no tant per la deformació de la lluna en aquest tram, que ja hi contàvem, sinó perquè no ens la va deixar veure ni poc ni molt.

Realitat augmentada, moment abans de veure la lluna.

RA o realitat augmentada és una eina del Photopills molt útil, ens permet esbrinar en temps real per on sortirà la lluna amb minuciosa precisió espai-temporal. Això permet moure’t i recol·locar-te in situ.

Com podem observar a la captura de pantalla de dalt la realitat augmentada ens mostrava la lluna oculta a les 20:34 i a les 20:37 fèiem aquestes fotografies que mostrem, poc menys de 3 minuts per cercar el lloc adient on assegurar els tres peus. És un bon espectacle veure els fotògrafs córrer amb tots els ormejos amunt i avall per fer coincidir el moment fotogràfic amb l’alineació suggerida, tot i això que no et trobis un guiri despistat que t’obstrueixi el pas en el moment exacte de començar a córrer!.

Pas d’es Freu. Cala Mesquida.

Amb aquest petit article volem fer palès el nostre agraïment a la bona tasca realitzada pel nostre company Marcos Molina en el taller de fotografia de lluna d’aquest passat hivern.

Una de las herramientas más provechosas que internet brinda a los fotógrafos de naturaleza es la información meteorológica. Sin embargo, basta un rápido vistazo para darnos cuenta de que, como en muchas otras cosas, abunda la cantidad y no la calidad. Existen innumerables webs dedicadas al tiempo pero en ellas predomina la información superficial de escasa o nula utilidad práctica para el fotógrafo. Además, la mayoría de pronósticos de dichas webs están basados en los modelos de baja resolución geográfica que redundan en unos datos de fiabilidad media. En Baleares hemos de tener en cuenta que el Mediterráneo occidental cuenta con su propio microclima. Debido a sus particulares características, las predicciones suelen ser más complicadas. Así pues, se recomienda disponer de información meteorológica basada en modelos de alta resolución, como en algunas de las páginas web indicadas en la siguiente recopilación. Esta información, una vez seleccionada, debidamente interpretada y aplicada en la vida diaria por el fotógrafo, será de una ayuda inestimable para optimizar nuestras salidas fotográficas.

Complementarias a dicha información, también contamos con algunas webcams, repartidas muy irregularmente a lo largo del litoral de las islas. Aunque escasas, concentradas en las zonas turísticas y a menudo inoperativas, constituyen un pilar básico en la estructura logística del fotógrafo.

Podríamos decir que a cada disciplina fotográfica le corresponde un matiz específico de la meteorología. Un ejemplo: una situación de cielo cubierto —que procura una luz de bajo contraste—, resultará desfavorable para retratar los relieves de las montañas, mientras que para el entusiasta de flora y botánica supondrá una buena ocasión para obtener óptimos resultados. Las variables meteorológicas y la manera en que afectan a los elementos del paisaje resultan en una combinación infinita. Para sintetizar, hagamos un pequeño repaso de algunas cosas que cambian con la meteorología:

• La presión atmosférica que origina “buen” o “mal” tiempo: aspecto del cielo en general, viento, lluvia, nubosidad, estabilidad, calmas.

• La humedad y la temperatura, que determinan la aparición de nubes, nieblas marinas o de interior, brumas y calima, así como la formación de hielo y nieve.

• La transparencia del aire. Lo notamos en el grado de visibilidad y en la saturación de los colores.

• El viento, entre otras cosas, nos puede interesar por la dirección y altura del oleaje marino, el movimiento de plantas/flores, formación repentina de nubes, etc.

• Las cualidades de la luz: intensidad, color y contraste, en constante cambio y determinadas por la combinación de todo lo anterior.
  .
  

A continuación, separando el grano de la paja en esta selva que es la red, propongo una breve relación de páginas web que, desde mi experiencia personal como fotógrafo de paisaje, considero imprescindibles para el fotógrafo illenc y que suponen un importante apoyo no sólo a la hora de organizar salidas fotográficas, sino también durante el mismo transcurso de la salida, gracias a la llegada de internet al móvil. Webs de las que destaco su fiablidad, la calidad de los datos así como la facilidad de uso.

Recordemos que existen dos grandes grupos diferenciados de información meteorológica:

• Observación: registros correspondientes al momento actual así como las horas pasadas más recientes.

• Predicción: datos previstos para las próximas horas o días. A mayor tiempo, menor fiabilidad.

Aemet. La fuente oficial estatal ha padecido siempre del mal crónico de la administración: presentación poco intuitiva/práctica, datos no actualizados, links muertos, imposibilidad de crear “favoritos” de apartados específicos, etc. Afortunadamente, la última version de la web revela cierta mejoría general y se añaden nuevas fuentes de datos interesantes.

Observación:

• Registros de estaciones automáticas. Datos de temperatura, viento, presión, humedad y precipitación de diversos puntos de las islas. No todas las estaciones recogen todos los registros.
• Registro gráfico de precipitación. Muestra las 4 últimas horas de actividad en intervalos de 10 minutos. Actualizado cada 10 minutos. Imagen más reciente: 10 minutos de antiguedad. Identificados por colores según su intensidad. Datos obtenidos con el radar meteorológico regional de Cap Blanc (Llucmajor). Útil para conocer casi en tiempo real dónde se encuentran los focos de lluvia, qué dirección siguen y su evolución.
• Registro de rayos/descargas eléctricas. Muestra las 6 últimas horas de actividad. Actualizado cada hora. Identificados cronológicamente por colores. Datos obtenidos con la red de detección de rayos de Aemet de cobertura nacional. Resulta de cierta utilidad conocer la ubicación de la actividad eléctrica, aunque la caprichosa evolución de este fenómeno, unido al largo retraso del registro más reciente (60 minutos) juegan en contra del fotógrafo.

Predicción:

• Situación general a 7 días. Por “localidades” y “detallada”.
  Una visión de la situación general.
• Viento en superfície a 36 horas. La joya de la corona. Modelo numérico Hirlam resolución 0,05º, de reciente incorporación. El modelo de máxima resolución que existe actualmente en nuestra zona geográfica. Representación gráfica que permite conocer con excepcional detalle la situación en cualquier punto de Baleares y alrededores. Destaco el registro de “Viento” por su utilidad para la situación marítima.
  Predicción marítima a 3 días. El boletín textual clásico.

Meteocat / Servei meteorològic de Catalunya

• Pronóstico general a 2 días.
• Predicción oleaje a 3 días. Mediterráneo occidental. Modelo WAM.

Sat24.com

• Meteosat – espectro Visible. Útil para identificar la ubicación y evolución de las nubes en general, el avance de las nieblas marinas, etc. Sólo imágenes diurnas.
• Meteosat – espectro Infrarrojo. Útil para identificar la presencia de nubes medias y altas en horas nocturnas. Recordemos que el canal infrarrojo no detecta las nubes bajas/nieblas.
  App disponible para dispositivos Apple.

Meteored

• Mapas isobáricos sinópticos de Europa a 15 días. Modelo GFS. La predicción a un plazo de 3 días es muy fiable. Útil para pronosticar la tendencia general a 3-5 días vista. Además de la presión atmosférica, se muestra nubosidad y precipitación.

Windguru

• Predicción a 5 días. Web dirigida a practicantes del windsurf. Especial énfasis en el viento. A diferencia de otras webs similares, ofrece información basada en el modelo WRF resolución 9km, más preciso. Entre otros datos útiles, ofrece dirección y velocidad del viento, porcentaje de cobertura de nubosidad y tipo (alta, media , baja), precipitación prevista e isoterma de cero grados. La versión gratuíta retrasa en 12 horas las actualizaciones WRF. La versión de pago permite múltiples personalizaciones. La cuota anual ronda los 20 euros.

Meteoclimatic

• Red de registros de estaciones meteorológicas no profesionales. Proyecto online que actualmente aglutina una densa red de estaciones particulares del país (actualmente 40 en Mallorca, 4 en Eivissa y 3 en Menorca). Útil para tener conocimiento de prácticamente todas las variables, entre las que destaco temperatura, humedad relativa, pluviometría y fuerza/dirección del viento. Incluye gráfico sinóptico creado a partir del conjunto de los datos. Actualización muy tardía (los datos más recientes ya tienen 2 horas). Estaciones distinguidas según su calidad. Especialmente útil para confirmar la presencia de nieve o la formación de nieblas de interior en invierno.

Alarma de Lluvia

• Registro gráfico de precipitación.
  Web alternativa a la versión de Aemet, misma fuente.
  App disponible para iOS, Android y Windows Phone.

Blitzortung.org (“Localización de relámpagos”)

• Gráfico de rayos/descargas eléctricas.
  Web alternativa a la versión de Aemet, misma fuente.
  App disponible para Android.

Importante: toda webcam puede quedar deshabilitada en cualquier momento sin previo aviso. Por ello es importante asegurarnos que está operativa, consultando la fecha y hora indicada en la misma imagen.

• Totalwind.net – Mallorca zona Norte/Este. Recopilación periódicamente actualizada. Incluye las únicas webcams de la costa Nord (Port de Sóller) así como una cam de Formentera.

• Totalwind.net – Mallorca zona Sur.  Recopilación periódicamente actualizada.

• Inmobiliaria Riusech – Port de Pollença en tiempo real. Enlace directo.
  .
• Calitex – Serra de Tramuntana vista desde Llubí.