“Climent Picornell Bauzà era bàsicament un fotògraf de paisatge, natura i flora endèmica. “De paisatges, va retratar, sobretot, la serra de Tramuntana, el litoral i el Pla de Mallorca, on residia i n’explorava el terreny”. De natura, “l’apassionaven els ocells. De fet, té milers de fotografies d’aus. Picornell era bàsicament un fotògraf d’ornitologia; tant és així, que la majoria d’imatges de L’Atles ornitonímic -una eina per la supervivència dels noms dels ocells, obra de Cosme Aguiló i Antoni Mestre- són de Picornell”. També era un gran captador de la flora endèmica: “Va aconseguir fotografies d’orquídies, líquens i plantes en general que avui dia són de gran vàlua històrica”. En conjunt, el llegat és un document molt important per a la fauna i la flora de Mallorca. Picornell fotografiava persones, però “no era el seu màxim interès”. Així mateix, va retratar construccions de foravila, casetes, colls de pou, etc. Resident a Sant Joan, Picornell Bauzà es movia per tot Mallorca. “Justament, va finar en un moment en el qual es decidia sobre si fer-se fotògraf professional i passar-se a la fotografia digital. Va morir molt jove, massa”. “Era un fotògraf molt primmirat, va arribar a la perfecció”, i així ho demostren les imatges preses amb càmeres analògiques. “Es podia passar hores davant una flor, esperant un ocell; disparava 50 fotografies per aconseguir-ne una de bona. En aquell temps, però, era molt més costós que no pas ara, que amb una càmera digital en fas 50 i no costa pràcticament res. Fixau-vos-hi, i parlam de fa no més de 20 anys. Com han canviat les coses en poc temps”.

Climent Picornell Bauzà era, per això, “un mestre de la fotografia; reflectia les imatges com si fossin un quadre, la il·luminació era perfecta i feia que el que captava ressaltàs per si sol, com si fos pintat”.

Extracte de l’article de Margalida Mateu, publicat al diari digital ara balears

“Recordat per les seves fotografies i enyorat per la seva qualitat humana, en Climent Picornell va esser un dels pioners de la fotografia de natura a les illes, on ben aviat va destacar per la qualitat tècnica i la estètica personal que imprimia a les seves fotografies.

El seu esperit inquiet i l’ànsia de superació el duien a insistir en un tema concret fins aconseguir, amb una mescla de perseverança i entusiasme, la fotografia perfecte. Mestre de la tècnica, la seva visió especial i única li permeteren retratar una terra que estimava i respectava, sovint amb mètodes pioners, marcant així un camí que seguirien altres fotògrafs.

Les sortides de camp, a mes d’esser la excusa perfecta per la toma de fotografies, li proporcionaven la ocasió per gaudir plenament del contacte amb la natura, però també de les converses amb els amics, els bons berenars o la companya de la seva gent.

El seu legat se materialitza en milers de imatges que representen un punt de vista únic i especial, una mostra de la seva estimació cap a una terra que va retratar amb respecte i passió.”

Text de Sebastià Torrens
Fotografia de Pep Torró