1.- La seguretat del subjecte i la conservació del seu entorn és sempre més important que l’obtenció de la fotografia.

2.- Documentar-se àmpliament sobre la biologia i el comportament de les espècies a fotografiar amb el fi de prevenir actuacions improcedents. Adquirir, també, els coneixements tècnics necessaris per a abordar amb seguretat la fotografia d’éssers vius en cada situació que se presenti.

3.- Sol·licitar els permisos necessaris a les autoritats competents per a fotografiar espècies i contrades que el requereixen per llei així com als propietaris del terrenys privats. S’ha de ser respectuós amb els costums i tarannà de la gent que viu i treballa en el medi natural.

4.- Per a fotografiar fauna s’ha de treballar, preferentment, amb exemplars lliures i salvatges en el seu medi natural sense alterar llur normal comportament . S’han d’evitar les situacions delicades com animals covant o amb cries recent nades, especialment en condicions meteorològiques adverses (fred, pluja, sol directe…). Si les condicions permeten la feina s’hauran de prendre les màximes precaucions desistint si les cries corren perill.

5.- S’evitarà, sempre que sigui possible, el trasllat d’espècies per a la fotografia en estudi. En qualsevol cas se retornaran al seu lloc d’origen, indemnes i en el menor termini de temps possible, quedant excloses d’aquest trasllat les espècies protegides per la llei si no se disposa del permís adient.

6.- Per a fotografiar flora treballar, preferentment, al camp evitant arrabassar, total o parcialment, les espècies, quedant excloses d’aquest trasllat les protegides per la llei si no se disposa del permís adient.

7.- Si una fotografia s’ha realitzat en situacions controlades no hem de ser rebecs a fer-ho constar Les fotos a zoològics, centres de fauna i similars poden suposar una major tranquil·litat per al fotògraf o fotògrafa i major seguretat per a les espècies més vulnerables i escasses.

8.- Evitar la tala de branques i vegetació per a camuflar els aguaits que s’empren per a la fotografia de fauna salvatge utilitzant, preferentment, xarxes de fulles artificials o, en el seu defecte, branques mortes o vegetació seca.

9.- La manipulació del camuflatge natural d’un niu o cau per a una sessió fotogràfica ha de ser restaurat només acabar aquesta. Les branques se fermaran abans de tallar-les i, per suposat, mai se deixarà el niu o el cau exposat a depredadors, altres persones o inclemències meteorològiques.

10.- Evitar manipular qualsevol element mineral o arqueològic de manera que pogués alterar irremeiablement la integritat d’una formació geològica o paleontològica.

11.- Passar desapercebuts sempre durant la feina de camp per a no atreure l’atenció d’altres persones o dels depredadors. No revelar la localització d’espècies rares o amenaçades, excepte a investigadors acreditats i administracions competents en la seva conservació.

12.- Eliminar qualsevol resta o traça de la feina de camp una vegada acabada aquesta.

13.- El fotògraf o fotògrafa que treballin a altres països observaran aquest codi ètic com si fossin al seu propi país.

14.- S’ha de informar a les autoritats de qualsevol infracció que observem contra la Natura, incloses les actuacions al marge de la llei d’altres fotògrafs o fotògrafes.

15.- Col·laborar amb altres col·legues per a millorar les condicions de treball en la Natura divulgant, al mateix temps, el present codi ètic entre tots aquells que no el coneguin.